No pretenc escriure una Constitució de dalt a baix, però si que vull fer un esborrany amb allò que jo crec que ha tenir una Constitució. Per fer aquesta proposta m'he llegit les constitucions d'Irlanda, Txèquia, Letònia, Lituània, USA, España, i la
proposta per Reagrupament . Quan vulgui indicar que un text que ha d'anar literalment, l'expressaré
en cursiva, per facilitar-ne la comprensió.
La constitució s'estructura en un preàmbul, uns articles agrupats en capítols o títols, i unes disposicions finals i transitòries.
Preàmbul.
Aquí s'expressarà que: Nosaltres, el poble de Catalunya, [...] ens donem la present Constitució. Entre mig indicat per "[...]" hi poden anar les expressions protocol·làries que es considerin oportunes. Aquí també es dirà que la Constitució respecta i s'inspira en la declaració dels Drets Humans.
Estat.
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que descriuran la forma de l'estat, els seus símbols i exercici de la sobirania
- Catalunya és un estat de dret, independent, sobirà i democràtic.
- La sobirania nacional pertany al poble, origen dels poders de l'Estat.
- Els poders fonamentals de l'Estat són el legislatiu, executiu i judicial, els qual estan separats.
- El territori és el de Catalunya
- La capital és Barcelona
- Les condicions d'adquisició,conservació i pèrdua de la nacionalitat es regularà per llei
- Definició de la bandera, l'escut i l'himne nacional; els seus usos i protocol es regularan per llei.
- L'idioma oficial és el català. Com que un 50% de la població és castellanoparlant jo hi afegiria que qualsevol ciutadà podrà relacionar-se amb l'Estat en castellà, amb les excepcions protocol·làries regulades per llei. En el territori de l'Aran, l'occità també hi serà oficial.
Poder legislatiu.
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que descriuran el parlament, les eleccions, el electors i els candidats.
- El poder legislatiu serà exercit pel Parlament
- El Parlament tindrà entre 135 diputats i 200 diputats en funció del que disposi la llei.
- Els diputats s'elegiran de manera proporcional a la població que representen.
- L'elecció dels diputats serà per quatre anys, mitjançant sufragi universal i vot secret. Els diputats seran elegits personalment, mai colectivament, és a dir, es votaran un a un, ja sigui per districtes electorals unipersonals o per llistes obertes on l'elector tria lliurament qui vol que el representi.
- Qualsevol ciutadà major d'edat podrà ser escollit diputat; la llei regularà en quins casos es pot perdre aquest dret així com les incompatibilitats possibles.
- Es regularà per llei les circumscripcions electorals i tot el procés d'elecció de diputats
- Es regularà per llei les iniciatives legislatives populars (ILP) per a la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals o legislatives.
- Es determinarà el terme temporal dins del qual s'han de convocar eleccions un cop exhaurits els quatre anys de mandat, i també en cas de dissolució del Parlament
- S'especificarà el jurament a fer pel diputat, una cosa de l'estil "Juro pel meu honor la meva lleialtat a Catalunya, i observar la seva Constitució i lleis, i juro també que desenvoluparé les meves funcions en benefici de tot el poble i tan be com sàpiga". També s'especificarà que no s'admetrà el diputat com a elegit si no fa el jurament.
- Les lleis penals i sancionadores seran irretroactives.
- El Parlament estarà obligat a posar i mantenir a disposició dels ciutadans les lleis vigents en tot moment, de manera fàcil i accessible.
Poder executiu
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que descriuran la Presidència de l'Estat i el Govern
- La Presidència
- El president de Catalunya serà el Cap d'Estat
- La llei regularà l'elecció del president, i posar una disposició transitòria que digui que, excepcionalment, el primer president serà elegit pel Parlament, posteriorment s'elegiran d'acord amb el que digui la llei que farà el Parlament
- Una persona només podrà ser elegida President un màxim de dos cops consecutius
- Anomena el President del Govern i, a proposta del President del Govern, els altres membres del Govern
- Representa l'Estat davant d'altres estats
- Negocia i signa tractats amb altres estats
- Convoca eleccions al Parlament
- Signa les lleis
- És el comandant en cap de les Forces Armades
- La llei pot regular altres atribucions del president no incloses a la Constitució
- El president és inviolable
- Si la presidència queda vacant abans de l'elecció d'un nou president, el President del Govern exercirà temporalment les funcions de President de Catalunya.
- La llei especificarà les incompatibilitats amb la Presidència
- El Govern
- Consistirà en un President, vicepresidents i ministres.
- El President de l'Estat anomenarà el President del Govern que haurà de ser ratificat pel Parlament en un vot d'investidura
- El President de l'Estat anomenarà els vicepresidents i ministres que li proposi el President del Govern
- El Govern respondrà dels seus actes davant del Parlament
- Les decisions del Govern es prendran de manera solidaria
- Les decisions del Govern es prendran per majoria absoluta dels seus membres
- El President del Govern és qui organitza el treball del Govern, presideix les seves reunions i realitza les funcions que la Constitució i les lleis li otorguen
- En absència del President del Govern, serà substituït per un dels vicepresidents o un altre membre del Govern que el propi hagi anomenat per a tal funció.
- El Govern podrà fer decrets, sempre dins de la llei; aquest decrets aniran signats pel president i el ministre pertinent
- Una persona només podrà ser anomenada President del Govern dos cops consecutius
- La llei especificarà les incompatibilitats amb la condició de membre del Govern
Poder Judicial
- El poder judicial serà exercit en nom de l'Estat per tribunals independents
- Els jutges seran independents en l'exercici de les seves funcions. Ningú podrà amenaçar la seva imparcialitat
- L'activitat de jutge serà incompatible amb la Presidència de l'Estat, ser membre del Govern o membre del Parlament. La llei especificarà la resta d'incompatibilitats amb l'activitat de jutge.
- Tribunal constitucional
- el tribunal constitucional dictaminarà si una llei és constitucional o no, i podrà per tant revocar-la
- s'especificarà quants membres tindrà el tribunal constitucional, com s'elegiran i per quant temps
- la llei especificarà les incompatibilitats amb la condició de membre del tribunal constitucional
- El tribunal superior és la darrera instància excepte per aquelles matèries que siguin competència del tribunal constitucional
- La llei regularà la jurisdicció i ordenació dels tribunals
- Si un tribunal considera que la llei a aplicar és inconstitucional enviarà el cas al tribunal constitucional
Sindicatura de greuges
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que descriuran la sindicatura de greuges, encarregada de vetllar pel respecta dels drets i llibertats de tothom.
- El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució
- Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de l'Estat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen o que gestionen serveis públics
- El Síndic és elegit pel Parlament
- La llei regularà, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d'autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d'acord amb les lleis.
Sindicatura de comptes
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que descriuran la sindicatura de comptes, encarregada de vigilar el bon funcionament de l'administració.
- La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de l'administració de l'Estat.
- La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d'entre ells el Síndic o Síndica Major.
- La llei regularà l'estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
Banc Central Nacional
- El Banc Nacional de Catalunya serà el Banc Central de l'Estat. La seva missió principal serà vetllar pel bon funcionament del sistema financer català. Totes les seves actuacions s'hauran d'ajustar a la llei.
- La seva ubicació, competències i altres detalls sobre el Banc Nacional es definiran per llei.
Organització territorial
- La unitat bàsica de govern local serà el municipi.
- Existirà un únic nivell intermedi, els òrgans supramunicipals, entre el Govern i els governs locals.
- Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i òrgans supramunicipals.
Drets i Deures Fonamentals
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que defineixen els drets que explícitament reconeix la Constitució
- Drets
- Tota persona té dret a la vida; en cap cas es podrà aplicar la pena de mort
- Tothom és igual davant la llei, ningú pot ser perjudicat o afavorit per cap raó, condició o circumstància
- Es garanteix la llibertat individual, en especial
- la integritat física
- la vida privada
- la inviolabilitat del domicili, correspondència i telecomunicacions
- la llibertat de religió
- la llibertat d'expressió
- la llibertat de premsa
- la llibertat d'associació, reunió i manifestació
- el dret a rebre educació
- la llibertat d'ensenyament
- Tothom té dret a la protecció jurídica
- Es reconeix el dret a la propietat
- Es garanteix el dret a formar família. La llei regularà el reconeixem legal dels graus de parentesc que s'estableixin, així com les condicions per establir-lo i per a dissoldre'l.
- Tots els ciutadans majors d'edat tenen dret a participar en els referèndums i les eleccions, podent votar i ser elegits. Es regularà per llei les condicions excepcionals per les que una persona pot perdre el dret a ser elegit; també es regularà per llei la majoria d'edat, que no podrà ser inferior a 16 anys ni superior a 21 anys.
- Es garanteix el dret dels ciutadans a consultar qualsevol document públic que no estigui declarat secret oficial; es regularà per llei les condicions per a la declaració de secrets oficials
- Es garanteix el dret dels ciutadans a conèixer el conjunt de lleis vigents.
- Deures
- Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques. Es regularan per llei els imposts corresponents.
- Tots els ciutadans tenen el dret i el deure de defensar Catalunya.
Defensa i relacions internacionals
- Catalunya afirma la seva adhesió al principi de resolució pacífica de les disputes internacionals mitjançant l'arbitració o judici internacional
- Catalunya accepta els principis generalment reconeguts de la llei internacional com a norma de conducte en les seves relacions amb altres Estats
- Catalunya disposarà de Forces Armades i Cossos de Seguretat amb els següents objectius
- La defensa de la sobirania nacional i la integritat territorial de Catalunya.
- La implementació de estratègies de seguretat interna que permeti afrontar les amenaces i els riscos globals.
- La col∙laboració amb altres nacions, per ajudar a prevenir i resoldre els conflictes internacionals.
- La col∙laboració amb altres nacions, per desenvolupar una cultura de la pau i l’escrupolós respecte als drets humans.
- Es regularà per llei la creació i funcionament de les Forces Armades i Cossos de Seguretat.
Modificació de la Constitució
- La Constitució pot ser modificada total o parcialment
- Qualsevol modificació de la Constitució s'ha d'aprovar en referèndum per majoria simple de vots
- Les propostes de modificació només les podrà presentar el Parlament, sent necessària l'aprovació de la proposta per la meitat més un del nombre total de diputats del Parlament
Disposicions finals i transitòries
Sota aquest capítol (o títol) hi haurà els articles que descriuran l'entrada en vigor de la Constitució, les derogacions de tot allò que sigui contradictori amb la Constitució, atribucions de funcions transitòries als òrgans preexistents, etcètera. Aquest és un apartat que depèn molt del moment i circumstàncies en que es proclama la independència, i per tant hi haurà articles molt del moment. En algunes constitucions, com la d'Irlanda, hi havia articles transitoris tan circumstancials que el mateix article prohibia la seva reproducció en posteriors edicions de la constitució.
A partir d'aquests esborrany, m'agradaria, si algú ho llegeix, que els lectors facin arribar comentaris i propostes, per tal d'anar elaborant un esborrany de Constitució. Aquest esborrany, si arriba a existir, el publicaré en una nova pestanya d'aquest bloc.
